Viatges Planeta Dunia

Vaig néixer a prop de la Barcelona d’Antoni Gaudí, la ciutat dels edificis multicolors i la ciutat de l’arquitectura amb formes de fantasia inimaginables. El meu primer gran viatge em va portar a ballar a una quadra de Samba al Brasil, en un dels nadals més calorosos que mai he viscut. Vaig recórrer els mercats flotants de Bangkok quan encara no eren una atracció turística i les venedores t’oferien lichies amb un somriure. Vaig contemplar a les dones més belles que mai he vist, en una dansa d’exòtica sensualitat tailandesa.

Si fas clic a les imatges et portaran a l'article de viatge (en castellà) del pais on es va fer la fotografia.
Piràmide de Saqqara, Egipte (agost 2000)
Piràmide de Saqqara, Egipte (agost 2000)

Vaig gaudir com una nena a les atraccions de Disneyland i vaig passejar pel París bohemi del barri de Montmartre i vaig tornar una vegada i un altre a la Ciutat de la Llum, per enamorar-me i desenamorar-me. Vaig recórrer el desert egipci de Ramsès pujada a lloms d’un dromedari i vaig escoltar a muetzí cridar a l’hora de la pregària pels innombrables minarets de la ciutat de El Caire. Em vaig trobar tot sola a Abu Simbel, mussitant a l’oïda a Nefertari i em vaig rendir en contemplar la immensitat de les piràmides i la majestuositat de l’Esfinx. Em vaig enamorar perdudament de Turquia, dels seus basars d’espècies, de les seves olors, de la seva lluminositat, de la seva gent i vaig regatejar animadament mentre assaboria un te a la menta. Vaig escalar i vaig contemplar el sol a Machu Picchu, vaig sobrevolar les línies de Nazca i vaig navegar amb una barca de totora al Llac Titicaca. Em vaig sentir grega, romana, bizantina, nassarita, egípcia, àrab, africana, inca i habitant del planeta.

A un cafè de Palmira amb la meva germana, Síria (agost 2003)
A un cafè de Palmira amb la meva germana, Síria (agost 2003)

A través de Sodoma i Gomorra, la meva germana i jo, pujàvem a l’autobús de línia i recorríem l’illa de Creta amb el mateix revisor pop, tots els dies, sense música sirtaki però amb moltes rialles. Vaig ser dama medieval davant les vidrieres de la Sainte Chapelle, teutona de llargues trenes en una cerveseria de Munic, forjador d’espases a Toledo, Médicis a Florència, druida a Dublín, Zenobia a Palmira, cavaller creuat a Malta, germana de la reina a Corea del Sud, venedora de catifes al Gran Basar d’Istanbul i princesa de Sant Jordi a Montblanc.

Desert del Wadi Rum amb la meva germana, Jordània (agost 2003)
Desert del Wadi Rum amb la meva germana, Jordània (agost 2003)

Vaig passar una tarda en un hammam, envoltada de dones grasses i suades que em feien massatges al cos i em donaven la volta com si fos un filet de carn. Vaig fumar una pipa d’aigua davant de la meravellosa ciutadella d’Alep. Vaig recórrer el siq de Petra amb el cor encongit per tanta bellesa, vaig saltar per les dunes multicolors del Wadi Rum acompanyada de beduïns i vaig flotar en les aigües del Mar Mort com si el temps no tingués cap velocitat establerta. Em vaig trobar amb Déu, amb Buda, amb Al·là, amb Trimurti, amb la Mare Terra, la Pachamama, la deessa Izamani i Kali. Les nits es van omplir d’estrelles i grans llunes a la Piazza de Sant Marc de Venècia, a les tavernes de la ciutat del Cusco, a la Falla de Bandiagara del País Dogon i en la ben estimada ciutat de Sevilla.

Selva de Borneo amb el cap de la tribu Iban, Malàisia (agost 2006)
Selva de Borneo amb el cap de la tribu Iban, Malàisia (agost 2006)

Vaig pujar a la piràmide més alta d’Hondures, al volcà més profund de Nicaragua, vaig arribar a la platja més llunyana de Costa Rica i a la selva més profunda de Guatemala. Vaig dormir amb les tribus que viuen a la Selva de Borneo, amb indis quítxua a l’illa de Taquile, beduïns del desert a Ramlat es Sabatain i amb els mossi de Burkina Faso a la seva casa fortalesa construïda de fang. Vaig dormir dins d’un iglú de gel i a una cabana de fusta a Finlàndia, en una casa de tova al Iemen, a la vora del mar i amb els sons de la selva de Laos.

Escala dins els Museus Vaticans, El Vaticà (febrer 2007) On és Planeta Dunia?
Escala dins els Museus Vaticans, El Vaticà (febrer 2007) On és Planeta Dunia?

Me’n vaig enlluernar amb el marbre blanc de Pisa, les pedres precioses del Taj Mahal, amb el verd de les selves de Malàisia i el blau del cel i el Mar Mediterrani a Tunísia. Vaig viatjar fins a la fi del món conegut: Finisterre i vaig respirar l’olor de l’oceà. Vaig descobrir l’àrea metropolitana més poblada del món amb 31.200.000 d’habitants: Tòquio. Vaig navegar pel llac més alt del món a 3.800 metres sobre el nivell del mar: el Llac Titicaca. Vaig visitar la ciutat amb el nom més llarg del món: Krungtep maha Nakorn amarn rattanakosindra mahindrayudhya mahadilop pop noparatana Rajdhani mahasathan amorn Piman avatarn Satir sakkatultiya visanukarn prasit (Bangkok). Vaig estar en l’estat independent més petit del món: la Ciutat del Vaticà. Vaig recórrer el riu més llarg del món amb 6.670 Km.: el Nil.

Aurora Boreal a Saariselkä, Finlàndia (abril 2007)
Aurora Boreal a Saariselkä, Finlàndia (abril 2007)

He vist a Berlín totes les civilitzacions de la Humanitat en un sol lloc. He vist la lepra i cossos amputats a la Índia, homes armats pels carrers de Managua i com em prenia un nen el menjar del plat a la ciutat nicaragüenc de Granada. He vist com el cel de la nit s’il·luminava amb les llums del nord a la Lapònia Finlandesa i jugaven les aurores boreals al cel d’Ivalo. He vist l’odi més inhumà i el perdó més incommensurable en un mateix lloc a Hiroshima i encara no puc entendre aquestes dues facetes del ésser humà.

Església del Salvador sobre la Sang Vessada de Sant Petersburg, Rússia (agost 2011)
Església del Salvador sobre la Sang Vessada de Sant Petersburg, Rússia (agost 2011)

He olorat l’encens que es desprenia del botafumeiro gegant de la Catedral de Santiago de Compostela. Plantat tulipes d’Amsterdam i trèvols de Dublín per continuar recordant aquells viatges després de que passi molt de temps. He menjat amb les mans en la mateixa safata que ho feia la policia de la frontera de Mali convidada com si fos una més i he begut cervesa artesanal dins d’un mercat africà asseguda amb el cap de la tribu. Ara que poden haver arbres metàl·lics amb fulles que tenen el nom escrit en record dels que van morir per la bogeria de la guerra a la ciutat de Praga. He caminat per la Plaça Roja de Moscou al ritme d’una marxa militar i he imaginant que les cúpules de l’Església del Salvador sobre la Sang Vessada de Sant Petersburg eren turbants mongols.

Casa ubicada a Grundskatan, costa del Mar Bàltic, Suècia (juny 2013)
Casa ubicada a Grundskatan, costa del Mar Bàltic, Suècia (juny 2013)

Vaig escriure petits fragments de vida, vaig fotografiar la realitat fos maca o lletja i vaig deixar gravat en la memòria, milers de petits instants. Vaig tenir el cor trencat pels comiats, em va inundar la solitud en contemplar quan de petits som, vaig embogir per voler descobrir encara més, em va inundar el riure, em va embriagar la por, em vaig omplir de pau, em van extasiar les meravelles de la naturalesa, se’m va omplir l’ànima de felicitat. He trobat el lloc on vull escriure quan sigui una dolça velleta a la Lapònia Sueca i he trobat el lloc on vull que es fonguin les meves cendres quan deixi d’existir en un racó d’Euskadi on s’acaba la muntanya i comença el mar. He vist més món del que mai hagués imaginat i puc dir que: Jo he viatjat, jo he viscut.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *